història del viver


Negoci familiar amb tradició des de l´any 1923. Creat pel Sr. Joan Isart, el primer viver es va construir a la zona de les Corts (a prop de la diagonal). En aquest terreny, no gaire gran, es va dedicar al cultiu de plantes per l´art topiari (plantes de retall) i mosaicultura, molt de moda en aquells temps. Tot i que n´hi havien d´altres, principalment es cultivava Punchillo (Euonymus Plchellus), i Espernallacs (Santolina Chamaecyparisus) que eren les plantes més utilitzades.

L´any 1926 es va traslladar el viver al barri de Sarrià (al carrer Dolors Monserda). Allà es començà amb el conreu en test de Clavellines, Hortènsia (Hidrangeas s.p.), Crisantem (Chrisanthemum s.p.), i plantes anuals per servir als jardiners i mercats de plantes.

Aquest terreny va quedar-se petit i el mateix any es van traslladar a uns terrenys de lloguer al carrer Anglí. Alli va començar-se de nou i es van ampliar els conreus i se´n van iniciar de nous com el de Begònies de flor, Lantanes i d´altres plantes arbustives i de floració en test.

L´any 1929, en motiu de l´exposició universal de Barcelona, es van cedir moltes plantes per la seva decoració, així com un estand complet que li va valdre una medalla d´or i diploma que la seva qualitat. Aquest mateix any es va adquirir un camió i es va instal·lar un telèfon per tal de millorar la comercialització, sent una dels primers establiments d´aquest tipus amb aquests mitjans.

Fou l´any 1930 quan es va llogar un terreny de 1.500m2 a la falda del Tibidabo, per dedicar-lo al cultiu de Mimoses. La Guerra Civil va troncar aquest projecte. Va esclatar en el moment en que les plantes mare estaven llestes per ser empeltades i l´establiment estava tot muntat. Va ser tot destruït.

Al finalitzar la guerra, l´any 1939, es van reprendre els conreus als terrenys del carrer Anglí (d´uns 8.000m2). Es van dedicar a produir Hortènsies, Clavellines, Crisantems, Fuccies, Margarida de bola, Ciclamen entre altres. Tot conreat en testos. Es produïen també plantes d´umbracle com Falgueres i Esparregueres. També es feien plantes anuals de primavera i tardor, en la seva majoria plantades a terra.

L´any 1956 una gran gelada va destruir una gran quantitat de plantes. Van resultar perjudicats, també, la majoria de conreus anuals. I alguns de producció esglaonada van haver-se de recomençar, adquirint i aclimatant noves plantes mare.

El terreny, que era de lloguer i propietat del municipi de Barcelona, es va posar a la venda l´any 1956. L´elevat preu va fer que es prengués la determinació d´obrir un nou establiment a Sant Just Desvern, en un terreny a la carretera reial. Amb unes dimensions de 2600m2 al principi, fins arribar als 5300m2, va ser un terreny dedicat a la producció de planta i deixant per conreu i venda els terrenys de Sarrià. Aquest terrenys van anar sent venuts en percel.les, fins quedar en 2.500m2 del viver.

A causa dels aiguats que van patir al Vallès als anys 60, es va crear un pla especial d´ajudes als damnificats, pels quals els terrenys de Sant Just van ser expropiats. Va haver-se de buscar un nou emplaçament. El nou emplaçament va ser en un terreny a la falda de Collserola (dins del terme de Sant Just). Tot i que no es van construir les cases en els terrenys de la carretera reial, van haver-se d´abandonar els terrenys.

El viver Isart doncs, va quedar-se l´any 1976 amb un terreny a Sant Just Desvern on només es feia producció i venda a jardiners de la zona i amb els terrenys del carrer Anglí per venda. L´any 1992 es trasllada tot a Sant Just degut à la venda definitiva dels terrenys de Sarrià.