Negoci familiar amb tradició des de l´any 1923. Creat pel Sr. Joan Isart, el primer viver es va construir a la zona de les Corts (prop de la Diagonal). En aquest terreny, no gaire gran, es va dedicar al cultiu de plantes per a l’art topiari (plantes de retallada) i mosaicultura, molt de moda en aquells temps. Encara que n’hi havia d’altres, principalment es conreava Punchillo (Euonymus Plchellus) i Espernallacs (Santolina Chamaecyparisus), que eren les plantes més utilitzades.

L’any 1926 es va traslladar el viver al barri de Sarrià (al carrer Dolors Monserda). Allí es va començar amb el cultiu en testos de Clavellinas, Hortensia (Hidrangeas s.p.), Crisantem (Chrisanthemum s.p.), i plantes anuals per servir als jardiners i mercats de plantes.

Aquest terreny es va quedar petit i el mateix any es van traslladar a uns terrenys de lloguer al carrer Anglí. Allí es va començar de nou i es van ampliar els cultius i se’n van iniciar de nous com el de Begònies de flor, Lantanas i altres plantes arbustives i de floració en test.

L’any 1929, amb motiu de l’exposició universal de Barcelona, ​​es van cedir moltes plantes per a la decoració, així com un estand complet que li va valer una medalla d’or i diploma per la qualitat. Aquell mateix any es va adquirir un camió i es va instal·lar un telèfon per millorar-ne la comercialització, sent un dels primers establiments d’aquest tipus amb aquests mitjans.

Va ser l’any 1930 quan es va llogar un terreny de 1.500m2 a la falda del Tibidabo, per dedicar-lo al cultiu de Mimosas. La Guerra Civil va interrompre aquest projecte. Va esclatar al moment en què les plantes mare estaven a punt per ser empeltades i l’establiment estava tot muntat. Va ser tot destruït.

En finalitzar la guerra, l’any 1939, es van reprendre els cultius als terrenys del carrer Anglí (d’uns 8.000m2). Es van dedicar a produir Hortènsies, Clavellines, Crisantems, Fucsies, Margarida de bola, Ciclamen, entre altres. Tot cultivat en testos. També es produïen plantes d’umbracle com Falgueres i Esparregueras. També es feien plantes anuals de primavera i tardor, majoritàriament plantades a terra.

L’any 1956, una gran gelada va destruir una gran quantitat de plantes. Van resultar perjudicats, també, la majoria de cultius anuals. I alguns de producció esglaonada van haver de començar de nou, adquirint i aclimatant noves plantes mare.

El terreny, que era de lloguer i propietat del municipi de Barcelona, ​​es va posar a la venda a l’any 1956. L’elevat preu va fer que es prengués la determinació d’obrir un nou establiment a Sant Just Desvern, en un terreny a la carretera reial. Amb unes dimensions de 2600m2 al principi, fins a arribar als 5300m2, va ser un terreny dedicat a la producció de planta i deixant per a cultiu i venda els terrenys de Sarrià. Aquests terrenys van ser sent venuts en parcel·les, fins a quedar en 2.500m2 del viver.

A causa de les inundacions que van patir al Vallès als anys 60, es va crear un pla especial d’ajudes als damnificats, per la qual cosa els terrenys de Sant Just van ser expropiats. Es va haver de buscar un nou emplaçament. El nou emplaçament va ser en un terreny a la falda de Collserola (dins el terme de Sant Just). Tot i que no es van construir les cases als terrenys de la carretera reial, es van haver d’abandonar els terrenys.

El viver Isart, per tant, es va quedar l’any 1976 amb un terreny a Sant Just Desvern on només es feia producció i venda a jardiners de la zona i amb els terrenys del carrer Anglí per a la venda. L’any 1992 es va traslladar tot a Sant Just a causa de la venda definitiva dels terrenys de Sarrià.